Un jutjat civil de San Martín ha condemnat una dona a pagar una indemnització milionària a la seva exparella després de considerar provat que li va atribuir falsament la paternitat d’un nen nascut el 2012. L’home va descobrir, arran d’una prova d’ADN, que no existia cap vincle biològic amb el menor i va reclamar una compensació pels danys morals i psicològics patits.
La sentència, dictada pel Jutjat Civil i Comercial número 9 de San Martín, fixa una indemnització de 15.080.000 pesos, més interessos, en concepte de dany psicològic, tractament terapèutic i dany moral. El magistrat va considerar que la conducta de la demandada va constituir un engany deliberat que va afectar drets personalíssims del reclamant, com la dignitat, la identitat i la salut emocional.
Segons consta en la resolució, la relació entre les parts va començar el 2009 i va passar per diverses crisis, inclosa una separació temporal de tres mesos. A començaments del 2012, tots dos van reprendre la convivència i, pocs dies després, la dona li va comunicar que estava embarassada, atribuint-li la paternitat del nen.
El naixement del menor va generar una forta implicació emocional i familiar per part de l’home, que el va inscriure com a fill propi. Tanmateix, poc després van començar els conflictes al voltant del règim de visites, la comunicació amb el nen i les obligacions alimentàries.
Una prova d’ADN va revelar la veritat
El punt d’inflexió es va produir el 2013, quan, enmig d’un reclam d’aliments impulsat per la dona, l’home va decidir sotmetre’s a una prova genètica. El resultat va descartar la paternitat biològica i va provocar, segons va relatar el reclamant, un fort impacte emocional.
Malgrat conèixer la veritat, l’home va assegurar que va continuar ajudant materialment el menor i mantenint-hi un vincle afectiu. Davant la negativa de la demandada a reconèixer la situació, va iniciar una acció judicial d’impugnació de filiació.
Aquest procés va culminar el 2022 amb una sentència ferma que va excloure l’home com a pare legal del nen i va ordenar modificar les inscripcions del registre civil. En paral·lel, es va reconèixer la paternitat biològica d’una altra persona.
Dany moral i afectació psicològica
En la demanda civil per danys i perjudicis, el reclamant va sostenir que l’ocultació de la veritable filiació li havia provocat una lesió profunda en la seva dignitat, la seva identitat i el seu equilibri emocional. La presentació va incloure informes pericials, documentació judicial i testimonis de familiars i persones properes.
El jutge va valorar especialment l’informe psicològic, que va detectar un trastorn adaptatiu amb ansietat persistent vinculat a la situació viscuda. La perícia va estimar una incapacitat del 10% i va recomanar un tractament terapèutic prolongat per abordar les seqüeles emocionals.
També es van tenir en compte les declaracions de testimonis, que van descriure un deteriorament en la vida social, laboral y personal del reclamant després de conèixer que no era el pare biològic del nen. Segons aquests testimonis, l’home va atravesar un període de patiment, aïllament i forta afectació anímica.
El jutjat va parlar d’un engany que va vulnerar drets fonamentals
La resolució assenyala que la demandada, declarada en rebel·lia per no contestar la demanda, no va aportar una versió alternativa dels fets. Aquesta situació va permetre tenir per acreditats els extrems relatats pel reclamant i la documentació incorporada a l’expedient.
El magistrat va concloure que l’ocultació de la veritable identitat biològica del nen i l’atribució errònia de la paternitat van configurar una conducta antijurídica amb conseqüències reparables. En aquest sentit, va remarcar que la dignitat personal i els drets personalíssims tenen protecció específica en el Codi Civil i Comercial.
Tot i rebutjar l’aplicació d’un dany punitiu, en no considerar reunits els requisits legals per imposar una multa civil addicional, el jutge sí que va reconèixer el dret del reclamant a ser indemnitzat pels perjudicis acreditats.
La sentència ordena pagar 15.080.000 pesos més un interès anual del 8% calculat des de la data de naixement del menor fins a la cancel·lació total. A més, imposa les costes del procés a la demandada i deixa per a una etapa posterior la regulació dels honoraris dels professionals i perits intervinents.
El fallo posa l’accent en la importància del dret a la identitat i de la reparació integral davant situacions de falsa atribució de paternitat. Per al jutjat, la inscripció del reclamant com a pare sobre la base d’un vincle biològic inexistent va afectar tant l’home com el menor, en privar-los de conèixer i ordenar la seva història familiar segons la veritat.
