La jutgessa que instrueix la causa per la mort d’Isak Andic, fundador de Mango, considera que hi ha “indicis suficients” per atribuir al seu fill, Jonathan Andic, una presumpta responsabilitat en un delicte d’homicidi amb resultat de mort. Després de ser detingut pels Mossos d’Esquadra, Jonathan va declarar aquest dimarts als jutjats de Martorell durant una hora i mitja, responent només a les preguntes de la seva defensa. Posteriorment, va quedar en llibertat sota fiança d’un milió d’euros, tal com havia sol·licitat la Fiscalia.
Segons recull la resolució judicial, els principals indicis se centren en diversos elements: la mala relació entre pare i fill, l’existència d’un possible mòbil econòmic, les visites prèvies al lloc dels fets, les contradiccions en les versions aportades per Jonathan i les lesions descrites a l’autòpsia, que pràcticament descartarien una caiguda accidental per relliscada o ensopegada.
La instructora també fa referència a una suposada “obsessió” de Jonathan pels diners i a una possible “manipulació emocional” del seu pare per aconseguir objectius econòmics. En aquest sentit, apunta que el primogènit hauria expressat en escrits personals sentiments d’odi, rancor i idees vinculades a la mort, a més de responsabilitzar el seu pare de la seva situació.
Les sospites dels investigadors es van reforçar arran de les declaracions que Jonathan va prestar els dies 14 i 31 de desembre de 2024. La jutgessa assenyala contradiccions sobre el recorregut que van fer pare i fill, sobre qui caminava davant o darrere i sobre com es va produir la caiguda mortal. També considera poc probable que, si tots dos caminaven junts, Jonathan no veiés clarament com queia el seu pare.
Un altre punt rellevant és que Jonathan va assegurar que havia fet aquell mateix recorregut unes dues setmanes abans. Tot i això, les proves de localització del seu vehicle i els sistemes de vigilància del trànsit indicarien que va estar a la zona en tres ocasions prèvies: els dies 7, 8 i 10 de desembre.
Pel que fa a la relació familiar, Jonathan va afirmar que era bona i va negar desavinences. Tanmateix, diversos testimonis haurien confirmat tensions personals, familiars i professionals, especialment després que el 2015 Isak Andic apartés el seu fill de Mango per reprendre ell mateix el control de la companyia.
Els Mossos també van analitzar el camí on es va produir la caiguda i van concloure que no presentava una dificultat especial ni risc evident de precipitació, excepte en el punt concret on va tenir lloc el succés. A partir de les empremtes de la sola d’Isak Andic i de les conclusions forenses, la policia catalana considera pràcticament descartada la hipòtesi d’una relliscada o ensopegada accidental.
La jutgessa també destaca els canvis de versió en les trucades de Jonathan als serveis d’emergència i el fet que, mesos després, canviés de telèfon i n’esborrés el contingut. Segons va explicar a la seva secretària, li haurien robat el terminal durant un viatge ràpid a Quito, a l’Equador. La resolució subratlla que aquesta desaparició coincideix temporalment amb les informacions sobre la reobertura de l’expedient judicial.
L’informe forense apunta que Isak Andic hauria caigut “com si s’hagués llançat per un tobogan, amb els peus per davant” i que no presentava lesions als palmells de les mans, un element que reforçaria la tesi que no va caure cap endavant després d’ensopegar.
Finalment, la resolució també es basa en missatges de WhatsApp recuperats pels investigadors, que evidenciarien la mala relació entre pare i fill i les tensions derivades de qüestions econòmiques. Segons la jutgessa, Jonathan hauria arribat a demanar l’herència en vida, i la situació hauria canviat quan va saber que el seu pare volia modificar el testament per crear una fundació destinada a ajudar persones necessitades.
A partir d’aquest conjunt d’indicis, la instructora sosté que la mort d’Isak Andic no hauria estat accidental i manté la investigació contra Jonathan Andic per un presumpte delicte d’homicidi.
