El sector de la investigació privada a Espanya ha trobat en les baixes laborals presumptament fraudulentes un dels seus principals àmbits d’actuació. Cada vegada són més les empreses que recorren a detectius privats quan sospiten que algun treballador ha obtingut una incapacitat temporal mitjançant falsedats amb l’objectiu de cobrar sense treballar. Segons les dades aportades, en el 90% dels casos les sospites de les empreses acaben confirmant-se.
D’acord amb La Sociedad Clave, un fòrum de detectius privats, les baixes laborals a Espanya s’han incrementat prop d’un 85% des de la pandèmia de la covid-19. Aquesta situació estaria generant unes pèrdues anuals d’uns 29.000 milions d’euros. L’entitat assenyala que cada dia falten al seu lloc de treball 1,56 milions de persones. Dins d’aquest volum, una part correspondria a baixes fraudulentes: treballadors que aconsegueixen una incapacitat temporal a partir d’informació falsa per continuar cobrant sense exercir la seva feina.
Quan una empresa sospita que un empleat està fent un ús fraudulent de la baixa, no pot procedir directament a l’acomiadament sense proves. En cas contrari, el cessament podria ser declarat improcedent. Si això passa, en la majoria de situacions el treballador acomiadat pot triar entre rebre una indemnització elevada, calculada segons els anys treballats, o ser readmès a l’empresa.
Per aquest motiu, moltes companyies opten per contractar detectius privats que puguin acreditar si la baixa és realment fraudulenta. Aquest tipus d’investigacions pot arribar a evitar indemnitzacions d’entre 10.000 i 30.000 euros. Les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social també recorren habitualment a aquests serveis per detectar possibles irregularitats.
En aquest context, La Sociedad Clave preveu que l’any 2026 es freguin els 10 milions d’incapacitats temporals, cosa que suposaria un augment de gairebé el 7% respecte del 2024. Segons el sector, aquesta tendència reflecteix una corba ascendent de persones que sol·liciten o mantenen baixes sense una necessitat real. El grup que més ha crescut és el dels menors de 35 anys, amb un increment del 67% des de la pandèmia. A més, les baixes cada vegada s’allarguen més: han passat d’una mitjana de 40 dies a 46 en els últims anys.
Els professionals de la investigació privada diferencien diversos perfils de defraudadors. D’una banda, hi ha persones que sí que es troben inicialment de baixa, però que intenten prolongar la situació tant com poden al·legant determinades dolències. De l’altra, hi ha treballadors que aprofiten la baixa per exercir una altra activitat laboral, sovint cobrant en negre. Les baixes de caràcter psicològic són, segons aquests experts, les més difícils de demostrar.
Un investigador privat ha exposat a Libertad Digital un cas recent d’aquest últim perfil. Es tractava d’una dona jove que treballava com a secretària i que havia sol·licitat una baixa per depressió. El seu cap va començar a sospitar després que un altre treballador, que la seguia a les xarxes socials, comentés que la secretària publicava continguts on apareixia de viatge i aparentment “molt feliç” amb la seva parella.
L’empresa va contractar un investigador privat, que va poder demostrar que la baixa era fraudulenta. Els seguiments van posar de manifest que la treballadora mantenia una vida “molt activa” i, a més, van aportar proves que diverses nits a la setmana treballava en un bar per obtenir ingressos extra. No constava donada d’alta en aquest establiment, però, segons el relat de l’investigador, era evident que hi treballava i que cobrava en negre, ja que passava la nit “servint copes a la barra”.
Més enllà de les baixes laborals, les empreses també contracten detectius privats per altres conflictes interns. Una empresària ha explicat al mateix mitjà com va aconseguir acreditar un acomiadament procedent d’una empleada que intentava perjudicar la reputació de la seva botiga de roba.
En aquest cas, la treballadora no estava de baixa, però el seu fill tenia una botiga de característiques similars. Quan entraven clients i se li presentava l’oportunitat, l’empleada els deia que la roba de la botiga on treballava era falsa i de mala qualitat. També afirmava que els propietaris la tractaven malament i, quan aconseguia generar empatia amb els compradors, els recomanava visitar el negoci del seu fill.
Després de contractar un investigador privat, diverses persones es van fer passar per clients. D’aquesta manera, els propietaris van poder demostrar que la treballadora repetia aquest comportament de manera habitual.
